Cap a l'era poliglota

Arribar a parlar diferents llengües és més fàcil del que penses, ens explica Neil Madden

Si algú et digués “flisni me mua”, sabries dir el que significa o de quina llengua es tracta? Prop de 225 llengües componen la rica herència lingüística d’Europa, quelcom que hauríem de celebrar. No obstant això, cal preguntar-se fins a quin punt els europeus som capaços d’aprendre les llengües dels nostres països veïns (i no tan veïns). Encara que molts europeus creuen que ser monolingüe és la norma, la realitat és que entre la meitat i dos terços de la població mundial són d’alguna manera bilingüe, mentre que un nombre significatiu és “plurilingüe”, és a dir, competents en diverses llengües (les entenen i/o escriuen i/o parlen…).

El plurilingüisme podria considerar-se com una condició més natural que el monolingüisme per a l’ésser humà. Hi ha milions de persones que creuen que no saben cap altre idioma a part de la seva llengua materna i, tanmateix, molts tenen un cert nivell de comprensió en un altre idioma. No obstant això, avui hi ha més oportunitats que mai d’aprendre un altre idioma. Per a destacar la importància de l’aprenentatge de llengües, el Consell d’Europa va declarar el Dia Europeu de les Llengües (DEL), que se celebra el 26 de setembre de cada any. La idea després del DEL és la de promoure el plurilingüisme, un concepte que no ens és nou ni tampoc desconegut. De fet, es tracta d’una realitat diària per a africans i asiàtics i és la norma en algunes parts d’Europa, concretament a Benelux, Escandinàvia i als països mediterranis. Però això no significa que hem d’aspirar forçosament a un “nivell natiu” en una altra llengua, l’objectiu és ser capaços de comunicar-nos i ser entesos, depenent de les nostres necessitats. L’expansió internacional de l’anglès sembla imparable i les enquestes mostren que adquirir un cert nivell de competència en anglès podria ser una prioritat per a la major part dels estudiants d’idiomes (un de cada tres declara que pot mantenir una conversa, segons l’Eurobaròmetre).

No obstant això, una vegada aconseguit l’objectiu de l’anglès, no hi ha motiu per a deixar d’aprendre altres llengües. Hi ha molts altres idiomes que constitueixen eines valuoses per a aprofitar al màxim cada experiència de la vida, ja siga una ocupació o un viatge. Una de les ironies del món globalitzat és que, cada vegada més persones aconsegueixen un bon nivell de competència en la llengua franca, fet que produeix que el valor de l’anglès declini. Aviat, el que marcarà la diferència serà l’habilitat per a parlar idiomes addicionals. En el món laboral i en l’entorn acadèmic, els natius de llengua anglesa hauran de competir amb candidats que a més de parlar la seva llengua materna, també parlaran anglès i, cada vegada més, tindran un nivell significatiu d’un tercer o quart idioma. La competència lingüística no suposa només beneficis econòmics sinó que, a més, ens impulsa a ser més oberts a altres, a les seves cultures i actituds, ens permet operar diferents sistemes de representació, estimular d’aquesta manera la nostra flexibilitat mental i desenvolupar una perspectiva diferent.

No s’ha de subestimar l’oportunitat que ens brinda aprendre una llengua pel que fa a comprendre millor les persones, la cultura i la tradició d’altres països. Aquells que són capaços de comunicar-se amb persones d’altres cultures són, ben sovint, més tolerants. No oblidem, a més, que ser monolingüe significa dependre de la competència lingüística i de la bona voluntat d’altres. Aprendre una altra llengua és molt més que adquirir una capacitat; reflecteix una actitud de respecte per la identitat i la cultura dels altres, així com tolerància cap a la diversitat.

El Consell d’Europa va idear un programa que ens permet avaluar el nostre nivell de competència en una llengua estrangera. El Portfoli Europeu de les Llengües busca motivar els estudiants de llengües mitjançant el reconeixement dels seus esforços a l’hora d’ampliar i diversificar els seus coneixements lingüístics a tots els nivells. El Portfoli és un registre de les capacitats adquirides que pot ser consultat, per exemple, per a accedir a un nivell més alt d’aprenentatge o quan es busca feina tant al propi país com a l’estranger. Per mitjà d’un quadre d’autoavaluació, els estudiants poden avaluar les seves habilitats –comprendre, llegir, parlar i escriure– i qualificar-les segons els sis nivells europeus. Aquests estàndards han sigut adoptats pels organismes de certificació més importants d’Europa, per molts estats membres i per la Unió Europea, en concret com a part del seu esquema Europass, un sistema dissenyat per a fer que aquestes habilitats siguin més transparents i comparables entre els estats membres. Un dels objectius primordials del Dia Europeu de les Llengües és reafirmar la idea que l’aprenentatge de llengües és un procés de formació permanent. Molts adults creuen que com que han perdut (o desaprofitat) l’oportunitat d’adquirir una nova llengua durant els seus anys d’educació formal, ara és massa tard per a reprendre el procés. Però no ho és. Per tot Europa hi ha classes, programes i tècniques (des de llibres a CD-ROM) per a millorar les competències lingüístiques. El que sovint falta és la motivació per a superar el “factor por de les llengües”. Moltes persones desenvolupen les seves competències lingüístiques després de deixar l’escola o la universitat, la qual cosa no és sorprenent si tenim en compte que l’aprenentatge de llengües a l’escola ben sovint es converteix en una obligació en lloc d’una oportunitat. És només quan comencem a explorar el món exterior, ja siga per motius laborals o lúdics, que ens n’adonem del valor dels idiomes. Recorda que cada llengua que s’aprén resulta progressivament més fàcil. Per tant, una vegada superada la dificultat inicial, no ho dubtis, si et ve de gust provar l’hongarès o el cantonès, posa’t mans a l’obra!

Si vols millorar els teus coneixements lingüístics i saber més sobre el Dia Europeu de les Llengües, les webs següents et seran d’utilitat:

- www.coe.int/edl – El Dia Europeu de les Llengües. Inclou informació sobre el Dia, una secció per a registrar esdeveniments i moltes altres suggeriments

- www.coe.int/lang – The Language Policy Division, Consell d’Europa, Estrasburg

- www.coe.int/portfolio – Portfolio Europeu de les Llengües

- www.ecml.at – Centre Europeu de Llengües Modernes (Graz, Àustria)

- www.europass.cedefop.eu.int – Europass de la UE

- www.coe.int/minlang – Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

Per cert, la resposta a la pregunta inicial és “parla’m”, en albanés.

Neil Madden és un periodista freelance amb residència a Estrasburg.